Dissabte matí, m’assento a esmorzar i poso la televisió.
Fent zapping, he arribat a La2; de fet no m’ha costat gaire, és el segon canal
sintonitzat a la meva tele.
Doncs bé, un documental ha fet que m’hi parés. Un documental del Sur Oest d’Alemanya, que començava a la ciutat de Stutgart. L’he
enganxat quan ja portava una estona, però amb temps de poder arribar a
Donauechingen, el poble on neix el riu Danubi i llavors continuar baixant el
riu fins arribar a Regensburg; fent parada a Sigmaringen i també a Ulm.
Per què parlo d’això? Doncs perquè la ruta del Danubi l’he
fet un parell de vegades amb bicicleta. He passat per aquests llocs, i si bé,
veient a la tele vas dient “que xulo que ha de ser tot això”; puc confirmar que
sí, que és maco i que val la pena fer aquesta ruta i anar veient diferents
regions i fins i tot països. Veure com van canviant els paisatges en funció de
com avances riu avall. Però també escric i m’he parat a veure aquest documental
perquè a vegades, no sóc conscient del que he vist amb els meus propis ulls, i
veure llocs on tu ja has estat és com una injecció de positivisme, de sentir-te
bé amb tu mateix, de valorar encara més el que ja vas gaudir fa uns anys... I
de tornar a pensar amb allò tant real que diem: “viatjar enriqueix molt”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada