Anuncis

No soc un amant de la televisió. Sempre quan em preguten si he vist qualsevol serie, programa... els contesto que no i que solsament miro esports i les noticies. Tot i així no passo masses hores davant la tele.

Peró per mala sort he estat dos dies de baixa. Es veu que deu haver-hi una passa de la panxa i l'he enganxada. Així que ja fart d'internet i no saber que fer aquí tancat a casa he vist força tele. Per alguns el que he vist els semblarà poc però per mi és bastant.

No obstant sempre hi ha una cosa de la programació de la televisió que em molesta. Són els anuncis. No ho negaré n'hi ha alguns que estan bé i alguna vegada fins i tot m'he enganxat a veure alguns anuncis, però no, no m'agrada que quan estàs mirant un programa el tallin pels anuncis.

Jo que soc un cul bastant inquiet, quan arriben els anuncis faig zaping. Potser com fa molta gent, però que em passa a mi? Doncs que en aquell moment m'enganxo a un altre canal o marxo de la televisió o sigui que al final no acabo mai cap programa.

Ara tot i que a la tele han dit que tornaven al cap de 4 minuts, jo en dec haver passat cap a 5 per escriure això, per l'ho tant marxo i m'en torno cap a la tele.

La Trinca deia "Que bonics són els anuncis" potser si, però jo dic quina llastima que tallin els programes per posar anuncis.

cd

Aquesta nit treballant he escoltat un cd que em vaig passar al meu mp4. Un cd que fa molts anys que no escoltava però que m'ha fet gràcia recuperar.

Sangtrait el Palau Sant Jordi. Gairebé recordo totes les lletres de les cançons d'aquell cd, però el que més em sorpren i segur que passa a molta gent és que quan està a punt d'acabar una cançó, segueixo recordant quina ve després.

Per aquestes coses si que tinc memòria.

On puc anar?

He anat guardant les vacances de la feina fins cap a final d'any i ara m'arriba el dilema.

Jo, que no estic acostumat a quedar-me a casa quan arriben les vacances, em trobo amb que em queden 3 setmanes de vacances i que no sé quin viatge puc fer.

He vist i he tingut diferents propostes d'amics que van a algun lloc, l'últim a Egipte, però la veritat és que no tinc masses ganes d'anar cap aquell pais.

Voltant per internet he trobat ofertes, molts destins... però no m'acabo de decidir. A veure si d'aquí una setmana decideixo o trobo alguna cosa realment interessant i irrefusable i me les piro cap a algun lloc.

Mails

M'agrada rebre mails amb contingut. On amics o amigues m'expliquin les seves coses o tan sols poder mantenir alguna conversa entre setmana per mail amb la gent que m'aprecio.

El que passa és que soc bastant cagadubtes i alguna vegada a l'hora de contestarne algun a algu amb qui no tinc la suficient confiança, em quedo en blanc o no sé ben bé que posar-hi. Total que començo a escriure, em miro el text que he escrit i em poso a riure sol. Borro, torno a escriure... i així varies vegades.

Res, al final m'ho passo bé i tot.

Què fariem sense mail?

Com em costa aixecar-me de dormir

Si una cosa és difícil per mi, és aixecar-me del llit. Només m'aixeco a l'hora si he d'anar a treballar i després de que el despertador soni un parell o tres de vegades. Però si no tinc l'obligació d'anar a treballar ni de fer res important, és impossible que faci un vot de llit de bones a primeres.

Avui mateix i ja amb una mica de fred a les cames (amb l'ho bé que estava a l'estiu) en el llit no hi estava massa bé, però intentant-me abrigar amb el llençol, he estat un bon rato abans no m'he aixecat.

Des que m'aixeco fins que em desperto... passa una bona estona.

A veure si algun dia resoldré aquesta "enfermetat".

Maleït sofà

Després d'una setmana des que em vaig fotre la pinya amb el sofà del menjador avui he sapigut el diagnòstic. El dit petit del peu trencat. He estat amb els dies embanats tots aquests dies i es veu que això només és el començament, ara toca esperar uns 15 dies més a veure com va.

Mira que faig esport, camino... i no, ha de ser contra el sofà de casa. Qué l'hi he fet jo al sofà perque em faci això. Quina mala sort. No deuria calcular bé els distàncies i sense adonar-me'n vaig i l'hi engalto una cossa a la pota del sofà.

En fi que passi quan abans millor i que pugui seguir complint el meu atepeit calendari de curses d'aquest setembre i octubre.

Abandonat

Així és com tinc el blog aquest estiu. M'ho estic passant tant bé i aprofitant tant el temps que no tinc temps per actualitzar el blog.

Hores a la platja, sortides de muntanya, curses i mil históries més que combinades amb la maleïda feina no em deixen ni un moment lliure.

L'estiu o el bon temps que tant m'agrada està arribant a la seva fi, però jo ho vull aprofitar fins a l'últim moment.

Espero que a vosaltres també ús vagi igual de bé.

DANI JARQUE, SEMPRE ET RECORDAREM

Com canvien les coses en només una setmana. Si en l'últim post el títol era "Grandiós cap de setmana" ara no puc dir el mateix. Només 6 dies després de l'espectacular estrena del Nou Estadi Cornellà - El Prat, arriba la petacada més forta de la història de l'Espanyol. La mort del nostre capità.

DANI JARQUE

Patecada per l'Espanyol, però sobretot per la seva familia, pares, xicota embarassada i a només un mes de donar a llum... Com pot ser que passin coses d'aquestes.

Mil perques que no tenen resposta. Mil perques per intentar esbrinar la mort d'un noi jove de només 26 anys.

Mil perques que no conseguirem mai resoldre.

DANI JARQUE; DESCANSA EN PAU.

Grandiós cap de setmana

Aquest ha sigut un dels millors caps de setmana dels que he tingut últimament. Feia molt de temps que no tenia un parell d'actes tant importants i tant seguits a la meva agenda.

Tot va començar divendres a la tarda amb el casamen d'una bona amiga a Sitges. Un casament especial, diferent dels demés i molt divertit. Dir que vaig arribar a casa el dissabte a les 10 del matí ja demostra com podia haver sigut la nit.

I diumenge. El dia més esperat per tots els periquitos. L'estrena del Nou Estadi de Cornellà - El Prat. Dia emotiu com el que més. Un gran programa d'actes a la inauguració del camp i un dia especial per tots els periquitos. La ceremònia no va fallar a les espectatives creades i si hem de posar nota direm tots que està per sobre del 10. Llavors el partit, un gran partit. Això si, un partit amistòs, de costellada... amb un gran resultat victòria comoda davant tot un Liverpool, però que faltarà veure si això durant la temporada segueix així. El final ja va ser per acabar d'emocionar. Un esplèndid video amb la història dels tres últims estadis que hem tingut: SARRIÀ, Montjuïc i finalment Cornellà - El Prat.

Avui dilluns quasi no em puc moure, estic afònic i no sé d'on treure les forces per parlar, però si això és el que passa després d'un cap de setmana tant gran; doncs que vinguin molts dilluns com aquest.

Maleits mosquits!

Fins ara havia tingut sort i els mosquits havien passat de llarg de casa, o si n'havia entrat algun havia aconseguit matar-lo abans de que xuclés la meva sang, però aquest vespre he anat a casa d'un conegut i el seu garatge estava ple de mosquits. Aquí si que no han tingut pietat de mi. Potser han volgut venjança i així recordar-me que no he de matar als seus companys.

En un moment tres picades a la cama i peu dret. En fi, he arribat a casa amb una picó al peu que no m'aguantava. Hi he posat una mica d'afterbite, i ara cap a dormir.

Espero que siguin les últimes picades de l'any.