9 ANYS

Només recordar que avui fa 9 anys ens deixava el millor amic del meu pare i que per mi era també un gran amic.

Haviem fet mil coses junts, sortides de diumenge des de ben petits fins que vam anar siguent adolecents, quan jo ja començava a anar amb els meus amics i no seguia tant als meus pares, però recordo perfectament aquells sopars de dissabte vespre, dinars de diumenge, l'últim dinar a la barraca...

I les discusions? I quan intentaves acollonar-me amb l'Espanyol? Eres dels millors culers que vaig conèixer. Ja veus, han passat 9 anys, de moment no hem tornat a baixar a segona, potser recordes la primera copa del rei, però ja estaves massa malalt com per pensar en fútbol, dir-te que des de llavors he viscut una altre copa i també una altre final de la UEFA.

Narcís, sembla que era ahir i ja n'han passat 9. Aquella matinada del 30 de juny, quan va sonar el telefon de casa per donar-nos la mala noticia. Recordo tantes coses i tants moments viscuts amb tu. S'em fa un nus a la gola només de pensar-hi.

De veritat que mai de la vida t'oblidaré i quin greu em sap que no hi siguis!!!