ESTATS D'ÀNIM

Un any

2009-12-28T23:16:00.004+01:00

A finals d'aquesta setmana farà un any que vaig donar vida a aquest blog. Repassant una mica veig que al principi va servir bastant de diari personal, per descriure els meus estats d'ànim en aquells moments i que ara últimament el tinc molt aparcat.

En un any he escrit 49 posts. Diguem que gairebé un per setmana, però últimament el blog està una mica faltat de vida. M'agradaria que estigués més viu, que em sortissin temes dels que parlar, però ara potser no parlo tant aquí al blog, perque estic més content que al principi. Necessitava expresar d'alguna manera el que sentia en cada moment; poder deixar-me anar.

Tot i això, espero que les pauses que hi ha hagut últimament en el blog no es tornin a produir i anar-li donant mica en mica la vida que es mereix.

Serà difícil i ho sé perque soc basntat despreocupat i quasi mai sé quin tema tracatar, però ho seguirem intentant.

De mentres el que vull és donar-vos les gràcies a tots els que heu anat passant per aquí i si tot va bé seguirem veient-nos a la xarxa.

Bon any 2010 a tothom!

Anuncis

2009-11-13T00:08:00.002+01:00

No soc un amant de la televisió. Sempre quan em preguten si he vist qualsevol serie, programa... els contesto que no i que solsament miro esports i les noticies. Tot i així no passo masses hores davant la tele.

Peró per mala sort he estat dos dies de baixa. Es veu que deu haver-hi una passa de la panxa i l'he enganxada. Així que ja fart d'internet i no saber que fer aquí tancat a casa he vist força tele. Per alguns el que he vist els semblarà poc però per mi és bastant.

No obstant sempre hi ha una cosa de la programació de la televisió que em molesta. Són els anuncis. No ho negaré n'hi ha alguns que estan bé i alguna vegada fins i tot m'he enganxat a veure alguns anuncis, però no, no m'agrada que quan estàs mirant un programa el tallin pels anuncis.

Jo que soc un cul bastant inquiet, quan arriben els anuncis faig zaping. Potser com fa molta gent, però que em passa a mi? Doncs que en aquell moment m'enganxo a un altre canal o marxo de la televisió o sigui que al final no acabo mai cap programa.

Ara tot i que a la tele han dit que tornaven al cap de 4 minuts, jo en dec haver passat cap a 5 per escriure això, per l'ho tant marxo i m'en torno cap a la tele.

La Trinca deia "Que bonics són els anuncis" potser si, però jo dic quina llastima que tallin els programes per posar anuncis.

cd

2009-10-23T07:07:00.002+02:00

Aquesta nit treballant he escoltat un cd que em vaig passar al meu mp4. Un cd que fa molts anys que no escoltava però que m'ha fet gràcia recuperar.

Sangtrait el Palau Sant Jordi. Gairebé recordo totes les lletres de les cançons d'aquell cd, però el que més em sorpren i segur que passa a molta gent és que quan està a punt d'acabar una cançó, segueixo recordant quina ve després.

Per aquestes coses si que tinc memòria.

On puc anar?

2009-10-02T20:30:00.002+02:00

He anat guardant les vacances de la feina fins cap a final d'any i ara m'arriba el dilema.

Jo, que no estic acostumat a quedar-me a casa quan arriben les vacances, em trobo amb que em queden 3 setmanes de vacances i que no sé quin viatge puc fer.

He vist i he tingut diferents propostes d'amics que van a algun lloc, l'últim a Egipte, però la veritat és que no tinc masses ganes d'anar cap aquell pais.

Voltant per internet he trobat ofertes, molts destins... però no m'acabo de decidir. A veure si d'aquí una setmana decideixo o trobo alguna cosa realment interessant i irrefusable i me les piro cap a algun lloc.

Mails

2009-09-18T23:26:00.003+02:00

M'agrada rebre mails amb contingut. On amics o amigues m'expliquin les seves coses o tan sols poder mantenir alguna conversa entre setmana per mail amb la gent que m'aprecio.

El que passa és que soc bastant cagadubtes i alguna vegada a l'hora de contestarne algun a algu amb qui no tinc la suficient confiança, em quedo en blanc o no sé ben bé que posar-hi. Total que començo a escriure, em miro el text que he escrit i em poso a riure sol. Borro, torno a escriure... i així varies vegades.

Res, al final m'ho passo bé i tot.

Què fariem sense mail?

Com em costa aixecar-me de dormir

2009-09-16T11:26:00.002+02:00

Si una cosa és difícil per mi, és aixecar-me del llit. Només m'aixeco a l'hora si he d'anar a treballar i després de que el despertador soni un parell o tres de vegades. Però si no tinc l'obligació d'anar a treballar ni de fer res important, és impossible que faci un vot de llit de bones a primeres.

Avui mateix i ja amb una mica de fred a les cames (amb l'ho bé que estava a l'estiu) en el llit no hi estava massa bé, però intentant-me abrigar amb el llençol, he estat un bon rato abans no m'he aixecat.

Des que m'aixeco fins que em desperto... passa una bona estona.

A veure si algun dia resoldré aquesta "enfermetat".

Maleït sofà

2009-09-09T20:40:00.001+02:00

Després d'una setmana des que em vaig fotre la pinya amb el sofà del menjador avui he sapigut el diagnòstic. El dit petit del peu trencat. He estat amb els dies embanats tots aquests dies i es veu que això només és el començament, ara toca esperar uns 15 dies més a veure com va.

Mira que faig esport, camino... i no, ha de ser contra el sofà de casa. Qué l'hi he fet jo al sofà perque em faci això. Quina mala sort. No deuria calcular bé els distàncies i sense adonar-me'n vaig i l'hi engalto una cossa a la pota del sofà.

En fi que passi quan abans millor i que pugui seguir complint el meu atepeit calendari de curses d'aquest setembre i octubre.

Abandonat

2009-08-27T22:25:00.002+02:00

Així és com tinc el blog aquest estiu. M'ho estic passant tant bé i aprofitant tant el temps que no tinc temps per actualitzar el blog.

Hores a la platja, sortides de muntanya, curses i mil históries més que combinades amb la maleïda feina no em deixen ni un moment lliure.

L'estiu o el bon temps que tant m'agrada està arribant a la seva fi, però jo ho vull aprofitar fins a l'últim moment.

Espero que a vosaltres també ús vagi igual de bé.

DANI JARQUE, SEMPRE ET RECORDAREM

2009-08-13T22:13:00.005+02:00

Com canvien les coses en només una setmana. Si en l'últim post el títol era "Grandiós cap de setmana" ara no puc dir el mateix. Només 6 dies després de l'espectacular estrena del Nou Estadi Cornellà - El Prat, arriba la petacada més forta de la història de l'Espanyol. La mort del nostre capità.

DANI JARQUE

Patecada per l'Espanyol, però sobretot per la seva familia, pares, xicota embarassada i a només un mes de donar a llum... Com pot ser que passin coses d'aquestes.

Mil perques que no tenen resposta. Mil perques per intentar esbrinar la mort d'un noi jove de només 26 anys.

Mil perques que no conseguirem mai resoldre.

DANI JARQUE; DESCANSA EN PAU.

Grandiós cap de setmana

2009-08-03T19:03:00.002+02:00

Aquest ha sigut un dels millors caps de setmana dels que he tingut últimament. Feia molt de temps que no tenia un parell d'actes tant importants i tant seguits a la meva agenda.

Tot va començar divendres a la tarda amb el casamen d'una bona amiga a Sitges. Un casament especial, diferent dels demés i molt divertit. Dir que vaig arribar a casa el dissabte a les 10 del matí ja demostra com podia haver sigut la nit.

I diumenge. El dia més esperat per tots els periquitos. L'estrena del Nou Estadi de Cornellà - El Prat. Dia emotiu com el que més. Un gran programa d'actes a la inauguració del camp i un dia especial per tots els periquitos. La ceremònia no va fallar a les espectatives creades i si hem de posar nota direm tots que està per sobre del 10. Llavors el partit, un gran partit. Això si, un partit amistòs, de costellada... amb un gran resultat victòria comoda davant tot un Liverpool, però que faltarà veure si això durant la temporada segueix així. El final ja va ser per acabar d'emocionar. Un esplèndid video amb la història dels tres últims estadis que hem tingut: SARRIÀ, Montjuïc i finalment Cornellà - El Prat.

Avui dilluns quasi no em puc moure, estic afònic i no sé d'on treure les forces per parlar, però si això és el que passa després d'un cap de setmana tant gran; doncs que vinguin molts dilluns com aquest.

Maleits mosquits!

2009-07-28T22:07:00.002+02:00

Fins ara havia tingut sort i els mosquits havien passat de llarg de casa, o si n'havia entrat algun havia aconseguit matar-lo abans de que xuclés la meva sang, però aquest vespre he anat a casa d'un conegut i el seu garatge estava ple de mosquits. Aquí si que no han tingut pietat de mi. Potser han volgut venjança i així recordar-me que no he de matar als seus companys.

En un moment tres picades a la cama i peu dret. En fi, he arribat a casa amb una picó al peu que no m'aguantava. Hi he posat una mica d'afterbite, i ara cap a dormir.

Espero que siguin les últimes picades de l'any.

Les tres valls d'orientació

2009-07-26T22:00:00.003+02:00

Ahir vaig anar a la cursa de les tres valls d'orientació a Sant Feliu de Pallerols. Les seqüeles de la cursa són unes agulletes de campionat però també un gran sabor de boca.

La cursa durava 6 hores en les que havies d'intentar sumar quants més punts millor, i els aconseguies trobant les fites amagades en diferents punts del terreny. Aquest cop la cursa era per equips i jo feia equip mixte amb una amiga.

La cursa va ser molt durilla. 6 hores, al principi corrents, però amb el pas de les hores i depenent de la dificultat del terreny, ja vam acabar caminant fins arribar a la meta reventats.

El resultat va ser bonissim i la sensació encara més. Alguns diran que estem pillats de passar-nos sis hores voltant per muntanyes a ple sol, però la sensació de llibertat, l'esperit competitiu i les ganes de superar-te cada dia més, fan que acabis molt content.

Al setembre tornarà la copa catalana i més curses!

Que gran la Gemma!!!

2009-07-22T23:53:00.002+02:00

Amb majúscules! GEMMA MENGUAL. És una de les esportistes més importants de la història en el nostre païs.

Va aconseguint éxit rera éxit a cada campionat que es presenta. Ja siguin Olimpiades, Mundial o bé Europeu. Les medalles amb aquesta nadadora, són assegurades. I avui ja sense les russes, i sense la possiblitat de que les jutges puguin trobar a un equip a qui puntuar més alt, la Gemma i les seves companyes han aconseguit per primera vegada una medalla d'or per la natació sincronitzada del païs.

Vertical Jou

2009-07-12T12:31:00.002+02:00

Ahir vaig saborejar una nova experiencia. Fer una cursa de muntanya. Això si, molt curta, però molt i molt intensa.

És la vertical Jou, una cursa de 1600 m en els quals hi ha un desnivell positiu de 403 m. Què vol dir això? Dons que en 1600 m en pujes 403. Des dels 1637 m de Coll de Jou fins als 2040 m al Taga.

Perque no dir-ho, és molt dura i més per mi que no estic gens entrenat. Vaig començar corrent una mica fins el primer repaxó, llavors ja vaig veure que era impossible i vaig continuar caminant, ajudant-me amb les mans al genolls. Després un petit descans a la pujada on vaig aprofitar per correr una mica més per poder afrontar la zona més vertical de totes.

Ajudant-me amb les mans a terra, agafant-me a qualsevol petita mata que hi havia per agafar una mica de força amb les mans i continuar ascendint cap al Taga.

Al final, arribada exaust, notant gust de sang al coll, amb dificultats per agafar aire, però amb una satisfecció d'haver arribat allà dalt, indescriptible. Van ser 21'26" molt lluny del primer classificat que va acabar amb 15'11". Però tot i així intentaré repetir l'any que ve i a intentar millorar el temps.

Líder de l'equip?

2009-07-06T18:20:00.003+02:00

M'agrada el ciclisme i quasi cada estiu m'enganxo a la tv a veure el Tour de França. Aquest any hi ha un equip amb dos galls dins un mateix galliner. L'equip Astana.

El director d'aquest equip Johan Bruynel ha dit varies vegades que el líder d'aquest equip és l'Alberto Contador, però nois sembla que a la primera oportunitat que ha tingut això ha canviat. De fet als que seguim normalment aquest esport i les últimes noticies que envolten a aquest equip, no és massa gran la sorpresa al veure que en un tall que s'ha produit a uns 30 km del final de l'etapa, el director de l'equip veient que l'Armstrong estava al grup capdavanter, ha manat als seus dos companys que l'acompanyaven en el grup a tirar. Tenint en compte que darrera tens el teu líder i crec que potencialment és qui pot guanyar el tour Alberto Contador, no crec que hagi actuat bé.

Aquest any si la victòria final se l'emporta l'Alberto, tindrà molt més mèrit que en el seu primer tour. Aquest any si el guanya el guanyarà sol i sense equip.

9 ANYS

2009-06-30T20:34:00.002+02:00

Només recordar que avui fa 9 anys ens deixava el millor amic del meu pare i que per mi era també un gran amic.

Haviem fet mil coses junts, sortides de diumenge des de ben petits fins que vam anar siguent adolecents, quan jo ja començava a anar amb els meus amics i no seguia tant als meus pares, però recordo perfectament aquells sopars de dissabte vespre, dinars de diumenge, l'últim dinar a la barraca...

I les discusions? I quan intentaves acollonar-me amb l'Espanyol? Eres dels millors culers que vaig conèixer. Ja veus, han passat 9 anys, de moment no hem tornat a baixar a segona, potser recordes la primera copa del rei, però ja estaves massa malalt com per pensar en fútbol, dir-te que des de llavors he viscut una altre copa i també una altre final de la UEFA.

Narcís, sembla que era ahir i ja n'han passat 9. Aquella matinada del 30 de juny, quan va sonar el telefon de casa per donar-nos la mala noticia. Recordo tantes coses i tants moments viscuts amb tu. S'em fa un nus a la gola només de pensar-hi.

De veritat que mai de la vida t'oblidaré i quin greu em sap que no hi siguis!!!

Ha mort el rei del POP

2009-06-26T17:22:00.003+02:00

Aquesta nit treballanti escoltant la radio com cada nit he escoltat la noticia. Han tallat un moment el programa "El Larguero" per dir que Michael Jackson havia mort feia uns moments.

A mi m'agrada la música, però mai he tingut un cd de Michael Jackson. Crec que cap altre cantant actual és o serà com Michael Jackson. Un mite. Cap altre hagués paral.litzat les programacions de les tv o radio tant rapidament.

I és que Michael Jackson era únic. Em sap greu per ell, però també per tots els fans que havien comprat entrades per anar-lo a veure a Londres per última vegada.

DEP Michael.

Vacances

2009-06-22T00:40:00.002+02:00

Ben merescudes i esperades han sigut aquesta setmana que he fet de vacances al mes de juny. He repetit experiencia. Ja fa quatre anys vaig fer un bon tram del camí de Santiago a peu i ara aquest cop ha tocat un altre tram però aquest cop amb bici.

He fet des de Segovia fins a Finisterre. No sé si als que passeu per aquí ús agrada aixó de caminar o anar amb bici tantes hores al dia, però jo ús ho recomano. És una experiencia totalment imborrable. El record que tinc de la primera vegada és impresionant i poques vegades a la meva vida em sentiré com després de fer el camí.

Aquest cop ha sigut diferent. Hi anava amb un amic i a més amb la bici. Molt diferent, no et relaciones tant amb la gent, els que veus un dia, el dia següent ja no els tornes a trobar perque tu fas més km... però l'arribada a Fisterra... al.lucinant. Una autèntica passada.

Havia estat en aquest lloc tres o quatre vegades abans, però mai com aquesta última. És inexplicable el que es sent quan arribes a aquest cap. Si, s'acaba la terra.

Buen camino.

Por o pànic a les serps

2009-05-26T20:44:00.002+02:00

Des de petit que les serps em fan por. Sé que les que hi ha per aquí no fan res i que el més probable és que quan et veuen s'espanten i marxen, però no hi puc fer res. En veig una i se'm paralitzen les cames.

Recordo una vegada de petit anant cap al mas dels meus avis amb la bici, en vaig trobar una en un camí. Si dic que vaig estar més de dos anys sense passar per aquell camí no em creureu, però és així i em donava la sensació que cada cop que passes per allà veuria la serp en aquell lloc.

La setmana passada sense anar més lluny anava tranquilament amb la meva bici. Un altre cop igual. A uns 10 metres de mi i creuant el camí davant meu veig una serp que s'arrastra cap a un camp que hi havia allà al costat. Uffff, una pessigolleig a les cames que no podia ni pedalar. Vaig estar un parell de minuts que no era el mateix, que em semblava que no em podia aguantar a sobre la bici, per sort em va anar passant aquesta sensació i vaig seguir endavant.

Això em sol passar quan vaig sol. Una vegada anant amb un amic per muntanya en vam veure una amgar-se just davant nostre. I cap problema. La vam deixar amagar-se i vam seguir el nostre camí. Potser és que anar amb algu em dona seguretat???? Aiiiii.

I l'ho pitjor de tot. I això si que em sembla impossible. No sé com és que succeeix però em va passar. Aquest passat mes de novembre vaig ser a Venezuela de viatge. Vam anar a la zona de "Los Llanos", una zona plena de cocodrils, anacondes i animals varis. La veritat és que d'anacondes només en vam veure un parell. Una de petita (un parell de metres) que s'ens va creuar just davant del contxe en mig un camí. El guia es va aturar la va agafar amb les mans i tots la vam tocar. Jo mateix la vaig estar tocant amb les meves mans i sense cap mena de por. I llavors al vespre en vam veure una de molt més gran (6 metres de serp) i un cos més gruixut que les meves cuixes. Un altre cop igual. El guia ajudat per persones d'allà també la va agafar i tots la vam tocar.

No sé que ho fa això, però tot i aquesta última expreiencia el meu pànic a les serps continua sent exagerat.

Final copa del Rei

2009-05-13T15:28:00.002+02:00

Arriba la final de la copa del rei, aquella competició on a l'any 2000 i fent un gran ridicul, un dels dos clubs participants a les semifinals no es va dignar ni a jugar i es va quedar a fora del trerreny de joc.

Ara estava mirant les noticies i veient el desplagament d'aficionats de l'Athletic de Bilbao que hi ha a València. Imatges com aquesta emocionen. A mi personalment em fan caure les llagrimes. Tanta passió i tantes ganes de ganar un títol després de 25 anys de sequera. Això no ho pot entendre ningú que no visqui més o menys el mateix. A Bilbao es respira final, es respira Athletic i avui per molts és el dia més important de l'any.

Aquesta nit una derrota de l'Athletic suposaria una decepció per molts. Una decepció perque no saben quan podran tornar a arribar a una final. Però demà amb el club ja a Bilbao i sense copa, n'estic segur que cap aficionat de l'Athletic estarà empipat amb la derrota de l'equip. Segur que el reben ben igual que si fossin campions.

Això és el que diferencia una afició d'un club històric però sense possiblitats de guanyar masses títols i l'afició d'un equip que acostumat a guanyar-ne molts, no apoyaria igual en el cas de les derrotes. Si, els hi queda la final de la copa d'Europa, han fet una gran temporada, però és quan les coses no van tant bé quan l'afició ha de seguir al costat de l'equip.

Això a Bilbao ho saben, però hi ha molts altres clubs que d'això no en tenen ni idea.

Em recorda molt al final de lliga de la temporada 2003 quan una Real Societat subcampiona de lliga va celebrar molt més el subcampionat que no pas l'equip que va guanyar aquella lliga.

Si, normalment qui guanya és el que ho mereix, però per afició aquesta nit ja ha guanyat la de l'Athletic Club de Bilbao!

Avui; AUPA ATHLETIC!!!

Cap de setmana a Madrid

2009-05-11T17:36:00.002+02:00

Ja fa molt de temps que tenia els bitllets comprats per passar aquest cap de setmana a Madrid. L'excusa, doncs poder anar a veure un partit més de l'Espanyol a camp contrari i tornar a veure a una amiga a qui m'aprecio bastant.

El cap de setmana prou bé. A mi que les ciutats no m'agraden, vaig aprofitar el dissabte per anar a veure els partits de tenis que s'estaven jugant a la "caja magica" en el torneig Masters 1000 de Madrid. Mai havia vist tenis en directe i la veritat que em va encantar. Veure com un entrenament de Nadal vs Ferrer captava més aficionats que no pas partits que s'estaven jugant en aquell moment, val la pena.

Diumenge vaig quedar amb aquesta amiga; que per cert és de l'Atletico i amb una amiga i amics seus vam anar cap al Calderón. Dèu ni do quina mala nit. Tot anava super bé, però al final les coses es van torsar de tal manera que vam acabant perdent en el temps de descompte.

Avui un dilluns difícil. Aixecar-me a Madrid, pensar en el partit d'ahir (per mi l'ho més important del cap de setmana) i un baixon que deu ni do. Bueno tornar-me a retrobar amb l'amiga també ho era, però tot això quan juga l'Espanyol queda en un segon terme.

Però bueno, tot passarà i a veure si diumenge guanyem a l'Ath. i ens salvem d'una vegada.

Tot escoltant música

2009-05-05T18:25:00.003+02:00

Hi ha dies en els que tot es gira. Avui sortint de treballar estava prou content i amb ganes d'aprofitar la tarda. Ho tenia tot planejat, agafar la bici amb un amic i anar a fer una bona volta. Però clar, no havia pensat amb la tramuntana. Ditxosa tramuntana. Això ja m'ha anat posant de mal humor.

És trist, però és així el meu humor canvia massa ràpid i passo d'estar super content o content a empipat sense una raò aparent.

Total que al final sabent que no podria aprofitar la tarda i que la de demà també la tinc compromesa, ho he intentat arreglar i passar l'ho de demà avui. Està clar, que no podia ser i quan una cosa comença malament difícilment es pot arreglar.

He agafat un matalàs vell, l'he posat a la terrassa i m'hi he estirat. Almenys que el no poder fer res i que la tramuntana em deixessin parar el sol i així agafar una mica de color de cares a aquest estiu que sembla que no vol acabar d'arribar.

Estirat parant el sol i escoltant música, m'han vingut mil pensaments al meu cap. Últimament les coses no van massa bé i moments així serveixen o bé per posar ordre al cap o per acabar-lo de rematar. Aquest cop hem posat una mica d'ordre. I a veure si tot plegat es va arreglant i anem pujant els ànims de la familia, tots plegats una mica atavalats i nerviosos.

Quan la vida et fot patecades que no t'esperes

2009-04-28T18:11:00.000+02:00

Ara mateix no tinc humor per dir res més.

Cursa de 10 km a Girona

2009-04-20T01:34:00.002+02:00

No havia corregut mai tants de km de cop. Per alguns 10 km no és res però per mi és molt. Vaig a correr de tant en tant per aquí a la meva zona, però com a molt uns 25 minuts. Gaire més ja em cança i la veritat és que tampoc m'agrada massa això de correr. Ho trobo aborrit.

Ja fa dies amb una colla d'amics vam dir d'apuntar-nos a la XII cursa de Girona. Jo que m'apunto a un bombardeig no ho vaig dubtar i de seguida vaig pujar al carro.

La sortida bastant ràpida, nivell molt competitiu i vulguis que no t'acabes contegiant de la velocitat que porten els altres participants. Al km 3 he reduit una mica el meu ritme perque encara em quedava molt de camí per fer i no era qüestió de morir a mig camí.

Total que he anat corrents i quan ja només quedaven 2 km m'he anat animant mica en mica i he pujat el ritme. He acabat amb un bon sprint a l'arribada on he adalantat a una bona colla de participants.

L'ho important és participar, però no es pot negar que en curses com aquesta l'esperit competitiu surt quasi sense voler. Al final han sigut 10 km amb un temps de 46:35. Contentissim del meu resultat. L'ho negatiu... que el dia que en torni a fer una altre tindré el llistó massa amunt.

Resum de la meva Setmana Santa

2009-04-15T15:27:00.003+02:00

Ohhh!!! Després de passar unes festes de Nadal per oblidar; realment van ser de les pitjors que recordo, motivades per diferents temes. Ara acabo de passar una gran setmana santa.

Dijous al matí aprofitant que el mal temps encara havia d'arribar vaig quedar amb un amic i vam fer una escapadeta amb bici. Cap als Àngels. Una passada, segur que repetiré, i la pujada no se'm va fer massa dura. La tarda va ser per descansar i llavors cap al vespre i sense esperar fer res de l'altre mòn, la meva amiga em va trucar per anar a sopar, i vam anar cap a Girona. Uns quants pinxos al vasc i llavors un rato a pendre algu en algun pub del barri vell. Nit llargai molt entretinguda, amb molta xerrera, com no podia ser d'una altra manera.

Divendres, res. No vaig fer res, descansar, que m'ho mereixia. I a la tarda vaig posar-me a netejar al cuina del pis. Si, és molt raro, però se'm va donar per fer neteja i ara la tinc com una patena; ai que bé!

Dissabte; gran dissabte. Vam sortir amb dos pericos més direcció cap a Sòria. La parada tècnica per dinar era a casa d'un amic a Tudela. Per si no hi heu estat és un poble molt xulo a Navarra. Ens va fer una sopa i un bon cocido; que amb la fred que feia va entrar de conya. A la tarda una volta pel poble i a pendre algu per allà. Llavors un altre cop agafar el cotxe i acabar d'arribar a Sòria. Nit llarga la de Sòria. No vam parar fins les 7 del matí que ens posavem al llit. Carrer amunt i avall, ple de pubs a tots dos costats i allà el silenci crec que no existeix.

El diumenge va ser el "pitjor" dia. Em vaig aixecar tard i vaig anar cap a dinar amb uns amics pericos de Banyoles. Llavors cap a "Los Pajaritos". Partit amb mal resultat, un empat que ens acosta cada vegada més a segona divisió. No obstant vam animar tot el partit sense defallir ni un moment. Després de la decepció pel resultat vam anar a menjar-nos un bon entrepà i finalment vam acabar el dia demanant unes pizzes des de la mateixa habitació de l'hostal.

Dilluns de cotxe i arribada a casa. I molt content d'haver passat una gran Setmana Santa.

Cap de setmana Sòria

2009-04-10T03:17:00.002+02:00

Aquest cap de setmana toca Sòria. Aprofitant que és setmana santa i que tinc forces dies lliures me'n vaig cap a Sòria.

En un principi tenia pensat anar-hi només el diumenge, un puja i baixa amb bus per anar a veure el partit de l'Espanyol al camp del Numancia, però després de parlar amb un amic i de trobar un hostal que està molt bé de preu, vam decidir passar-hi un parell de nits, la del dissabte i la del diumenge.

La cosa promet. El dissabte he quedat a Tudela (Navarra) per dinar a casa d'un amic i llavors fer camí cap a Sòria. Segur que sortirem per la ciutat i anirem de "tapeo". Hem d'aprofitar i provar els menjars de la zona.

Espero que el cap de setmana vagi bé. De fet podeu pensar que estic boig, una mica si, però ara mateix m'és ben igual que plogui, que nevi, que faci fred o que l'hostal estigui molt malament. L'ho més important d'aquest cap de setmana és tornar de Sòria amb els tres punts al sarró. L'Espanyol no pot fallar més i espero que aquest cap de setmana les coses surtin bé.

Ens veiem a la tornada!

Insomni

2009-04-03T12:47:00.002+02:00

Que dolent l'insomni. Fa temps que no em passava. Amb això dels canvis de torn algunes vegades és habitual patir-lo, però per sort m'havia anat acostumant i no em costava tant dormir a la nit.

Aquesta setmana ha sigut bastant xunga en el tema de dormir. Tot i que el diumenge vaig fer bondat i vaig intentar agafar el ritme a tornar a dormir a la nit, el dilluns em va costar bastant. Tot bé, m'en vaig anar a dormir aviat. Aviat, quan treballo de tardes significa entre 12 i 1 de la nit. No em va costar gens adormir-me, estava molt cansat i els ulls es tancaven sols. Però clar... no tot era perfecte a les 2:28 de la nit; si ja ho tinc això, acostumo a recordar hores exactes, dies... El que anava dient a aquesta hora els ulls se'm van obrir i no hi va haver maneres de tornar agafar el son de cap de les maneres fins al cap de 4 hores.

Quan portava una hora despert i veient el que m'esperava, ja em vaig aixecar del llit, em vaig posar a llegir i llavors una peli. Clar... no estem per perdre el temps; no? Així que cap a les 6 vaig tornar a dormir i tot i així em va tornar a costar agafar el son.

Els demés dies de la setmana hi ha hagut una mica de tot. Però cap dia he dormit les 7 o 8 hores seguides. Això que jo quan em poso a dormir no hi ha qui em desperti.

Tot i això estic acabant una setmana prou bona i content de tot el que he fet. A veure si la setmana entrant que treballo de matins la cosa costa menys.

Legitima Defensa

2009-03-27T17:26:00.002+01:00

Divendres passat anava cap a Anglaterra i a l'aeroport, pensant amb les hores que hem quedaven per endavant vaig entrar a la llibreria i em vaig comprar un llibre. LEGITIMA DEFENSA.

Fins ara m'havia passat molt poques vegades. Amb "Els pilars de la terra" i amb "Viven, milagro en los Andes". Aquests dos llibres els vaig llegir super ràpid i estava super enganxat. Ara m'ha passat el mateix amb "Legitima Defensa" El vaig comprar divendres passat i després d'unes quantes hores d'aviò, de tren i llavors en estones lliures per casa, me l'acabo de polir.

No he vist la pelicula. De fet l'acabo de baixar per veure-la. Estic segur que no m'agradarà tant com el llibre. Segur que quedaran molts de detalls per explicar, però em fa gràcia veure-la.

Les històries de judicis ben explicades valen molt la pena i aquest llibre està molt i molt bé. Miraré de comprar-ne algun altre de John Grisham. M'ha agradat.

Gran cap de setmana

2009-03-23T20:29:00.002+01:00

Ja fa dies vaig comprar uns bitllets bastant econòmics per escapar-me cap a Anglaterra a veure un parell d'amigues.

Aprofitant els meus horaris de treball vaig poder marxar el divendres a la tarda i tornar avui dilluns també a la tarda. Tot això sense demanar cap dia de festa a la feina.

Ha sigut una visita molt xula. Amb excursió a la zona nord d'Anglaterra, amb llacs i prats molt xulos i llavors festa, sopars i dinars amb gent a qui aprecies.

Moltes hores de parlar i de conèixer nova gent. Quina quantitat d'espanyols que hi ha per aquella zona d'Anglaterra... quan arribes allà et fan sentir com si fossis a casa.

L'ho pitjor de tot i no ens enganyem és el temps. Allà sembla que hagin de pagar per veure el Sol. Aquí tota la setmana va ser amb molt bon temps, excursions amb bici, sortir a correr, parar el sol a la terrassa... i quan arribes allà fred, fred i més fred. Encara sort que el dissabte va sortir una bona estona el sol, però mai amb l'euforia que ho fa per aquí.

Ara em tocarà visitar Manchester d'aquí un temps. Hem d'anar repartint els destins i intentar tenir content a tothom. O potser soc jo el que vull aprofitar qualsevol invitació per estar encara més content?

Mala setmana

2009-03-16T18:08:00.002+01:00

Si, podria estar parlant de lo dolenta que va ser la setmana passada. Sense saber perque, ja el diumenge vaig estar bastant tocat, i a partir de llavors fins divendres al matí tot van ser mal moments. Mals moments de no sé que. No tenia cap motiu aparent per estar trist o per estar de mala llet, però era així. A la feina amb gent amb qui em porto de conya, no era jo, a casa tampoc i cada dia era la trista repetició de l'anterior.

Per fi va arribar el dissabte, un dissabte ple de coses per fer i ben ocupat. Va estar bé des de bon matí quan em vaig aixecar fins que el vaig acabar sopant a casa d'uns bons amics i finalment el diumenge. Diumenge amb sol, aixecant-me una mica més aviat que de costum i sense haver dormit massa. A la tarda no tot va anar com volia (soc futbolero i la meva passió és l'Espanyol), però va estar bé.

El cap de setmana ha passat volant i aquesta setmana ja l'he començada amb alegria, cantant i sentint-me bé. Aquest sol, la tarda lliure... necessitava aquesta energia.

Segur que serà una bona setmana i com l'acabaré... doncs espero que bastant millor, uns kilometres bastant lluny d'aquí visitant unes amigues.

El plaer de dutxar-se amb aigua calenta

2009-03-10T10:56:00.002+01:00

Per tots nosaltres és el més normal del mòn, poder-se dutxar amb aigua calenta, però aquest hivern he tingut una mà de problemes que feia que m'hagués de dutxar a correcuita abans no comences a baixar del telèfon de la dutxa aigua glaçada.

La culpa... de la caldera. No entenia que passava. Com a molt l'aigua calenta em durava un parell de minuts i més d'una vegada vaig haver de sortir corrent de la dutxa mig ensabonat i esperar que tornés a haver-hi aigua en condicions.

Vaig trucar al servei tècnic. Si, van venir ràpid, i varen començar a canviar peces de la caldera. Aquesta està feta mal bé per la calç, aquesta altra està embossada... en total tres pesses i el desplaçament més les hores de feina. No m'atreveixo ni a dir el que em va costar tot plegat; un robo!!!

De totes formes estava content perque semblava que la caldera ja anava bé i l'aigua sortia en condicions. Doncs res, passada una setmana tornava a estar igual. Vaig mirar i la caldera donava un error d'escalfament a la xemeneia o no sé que i disparava el tèrmic que parava la xemeneia. Era qüestió de trucar al meu lampista a veure que podia passar-li. La solució; posar una xemeneia que permetés sortir el fum directement cap amunt i sense passar per la xemeneia comunitaria.

Un altre cop vaig haver de trucar al servei tècnic i després de gastar-me un altre paston amb un estractor de fums, va haver de venir el lampista a allargar la xemeneia.

Total, una putada molt gran. Però ara si, ara ja fa un mes que no he de patir per l'aigua calenta. Ara puc estar a la dutxa l'estona que vulgui que sé que no sortirà aigua freda...

Ara em puc dutxar a gust.

Tramuntana

2009-03-06T06:46:00.002+01:00

Acabo de sortir de treballar i és impresionant veure o sentir com bufa la tramuntana aquesta matinada. El meu carrer deu ser dels que més fort bufa. Fa por deixar-hi el cotxe aparcat mirant el sur.

Ara he d'anar a dormir i no sé si em despertaré amb la persiana a baixada fins a baix de tot tal com la deixaré ara, o si em despertaré amb la persiana a baix a casa del veí.

A veure si la cosa va de baixa, perque avui hi pot haver algun arbre trencat.

Ai, ditxós vent.

Maltractant el meu propi cos

2009-03-03T13:07:00.003+01:00

Una de les coses que més m’agrada és dormir sense que hagi de posar-me el despertador per llevar-me. Crec que no hi ha res al món que odii tant com el despertador. No puc amb ell.

Doncs bé per si això no fos prou, ara m’he embolicat a base de bé. Això si quan les coses es fan amb gust doncs no sap tant de greu fer-les.

Avui he plegat de treballar a les 6 del matí, a dormir ràpidament que a les 2 de la tarda he de tornar-hi. Això de a dormir ràpidament és un dir. Tot ha anat bé, no he tardat massa a adormir-me, entre una cosa i altre deurien ser les 7 del matí, però a mig matí el timbre sonant desesperadament. He deixat fer perquè sempre porten publicitat o coses d’aquests i he fet com si no hi fos. Total al cap d’un moment el telèfon, era un repartidor que em portava un paquet; no hi havia millor dia que avui??? No. En fi m’ha costat la tira agafar el son i sense adonar-me’n ja han sigut quarts d’una i a aixecar-se. Això no és tot, avui plego a les 10 de la nit de treballar i si puc (els canvis d’horari bruscos em maten) hauria d’anar a dormir com a molt tard a les 11. Demà a les 4:30 m’he de llevar per anar cap a l’aeroport. Faig una escapada d’un matí a Madrid amb un vol de 2 cèntims amb Ryanair. No sé com estaré de cansat, però he d’intentar estar perfecte.

Total, que arribarem a les 10 del vespre de dema dimecres i ja hauré de tornar a ser a la feina per reprendré la meva setmana laboral normal i corrent.

Ai quina por i tot això sense apenes dormir. Faré un experiment amb el meu cos. Aguantaré???

Intentant fer un Hofmann

2009-03-02T11:45:00.001+01:00

Si, fa dies que tinc ganes de començar a fer un àlbum de fotos del meu viatge amb bici pel Danubi.

Des del primer dia que vaig tornar vaig dir que aquelles fotos no m’acabaven d’agradar i ara passats ja 9 mesos segueixen sense despertar un especial interès en mi. Són fotos, algunes molt xules, però trobo que hi falta la part emotiva, o que siguin per mi alguna cosa més que una simple fotografia
.
Ja tinc la carpeta de Hofmann feta amb el nom de “El Danubi amb bicicleta” però només de començar em quedo encallat a les cobertes. No trobo la manera de començar. Per si no ho sabíeu soc un cagadubtes. He provat de posar a la portada una foto i una altra però cap d’elles em desperta prou interès o la trobo prou maca com per començar l’àlbum amb ella. Tinc el dubte de si posar una foto de la bici (la que em van robar), una foto ben maca de Budapest o alguna d’un trosset de camí pel que vaig passar.

Podeu pensar que el viatge no em va agradar, però és tot el contrari. Em va encantar. No em puc enganyar i dir que va ser lo millor que he fet mai, però va ser molt xulo. Només una cosa fa que sigui una mica més gris. El fet d’anar sol i no saber parlar alemany, austríac, i només saber parlar el català, el castellà i si, una mica l’anglès, just per fer-me entendre a l’hora de menjar o lloc on passar la nit. Amb lo xerraire que soc en algunes ocasions, vaig trobar a faltar poder mantindre una conversa coherent amb algú.

A veure si m’inspiro una mica i trobo la manera de començar el meu àlbum del Danubi amb la meva bicicleta.

Terra arreglat

2009-02-27T18:12:00.004+01:00

Finalment han vingut a arreglar el terra. Un cop vaig saber que el desperfecte de les rajoles no entrava a l'assegurança, vaig parlar amb el gestor de la comunitat de veïns i no hi va haver cap problema perque em vingués el promotor a fer un "ramiendu".

La veritat ha sigut força ràpid. Bé, en un prinicipi havia de venir el dimecres però algun imprevist va fer que no pogués venir i que hagi hagut de venir avui divendres.

No m'ha anat massa bé, i menys amb la tarda que ha fet. Podia haver sortit a fer un vol amb la bici o pujar al castell de Torroella... mil coses abans que quedar-me al pis mentre l'home anava treballant.

El pis està com nou. Menjador pintat, amb cortines i amb el terra perfecte; que més vull? Ah si, la caldera que t'han m'ha posat dels nervis aquest hivern ja funciona bé, per fi dutxes d'aigua calenta!!!

Ara a disfrutar-lo un altre cop. De coses que s'hauran d'arreglar i canviar ja n'hi hauran més, però ara mateix ja he fet el cupo per aquest any que acabem d'entrar.

Per cert, no penseu que tinc un pis vell. El vaig comprar fa escasos 4 anys i era d'obra nova... no vull imaginar si en compro un de segona mà.

Apa, molt bon cap de setmana a tots!

Recordant vells temps

2009-02-24T17:42:00.002+01:00

Aquesta tarda he hagut d'anar a l'Institut de Palafrugell on vaig treurem l'FP1 d'electricitat, que per cert crec que mai de la vida em servirà de res, perque tinc por d'enrempar-me.

Total que he tornat a fer tot el camí que feia cada matí amb l'autocar. A lo tonto, ja han passat 14 anys des de l'últim any que hi vaig anar i quan he arribat a l'institut l'he vist molt canviat. Que diferent que està de quan hi anavem. Quina mà de reformes que hi han fet.

Ara per entrar has de tocar el timbre. Abans entrava i sortia tothom qui volia. Potser ho fan perque no s'escapi cap alumne? Per evitar campanes? No sé, no ho he preguntat i potser ho hauria d'haver fet.

He vist a alguns alumnes i mare meva que petits. Tant petit era jo? D'edat no ho sé, però d'altura ja ús puc assegurar que si, no vaig creixer fins que en vaig fer 16; sempre anava tard.

No sé, sempre és xulo recordar aquells temps. Els partits de fútbol que haviem fet en el patí, les vegades que havia anat a l'Stop Self a dinar, veure el pavelló amb mainada jugant a matar a la seva hora de gimnàs. Tot de records que et venen al cap.

En aquells moments no m'agradava anar a cole. De fet mai de la vida em va agradar estudiar (és el defecte més gran que tinc). Ara ho veig amb el pas del temps i m'en adono que llavors poques preocupacions tenia. Ara no en tinc masses, però en aquell temps... tot era estudiar i sempre que es podia correr darrera una pilota; jajaja.

Posa color a la vida

2009-02-20T00:56:00.002+01:00

Colors... ditxosos colors! Ara estic liat pintant el menjador. Fa cosa de tres anys vaig pintar el menjador del pis, i ara no sé perque he decidit que hi ha colors que quedarien molt millor que el color salmò "pastel" que hi tinc.

Parlant amb una bona amiga em va comentar que quedaria força bé el color marró fosc darrera del moble amb la tele... i la resta un color marró més atenuat. Total que jo vaig cap a la botiga de pintures a comprar la pintura. Pel color marró fosc, cap problema, però pel marró clar... xungo xungo. El meu gust a vegades és nul i a més soc un cagadubtes i mai sé el que pot quedar bé o no. Total que vaig agafar un color "celo ample marrò" i ara que ja he començat a pintar, no m'agrada. Demà em tocarà anar un altre cop a la botiga a dir-lis a veure si em poden rebaixar aquest marró amb una mica de blanc. O si tenen alguna solució millor.

Això m'ha tingut les últimes hores de la tarda ben nerviós i pensnat en que podria fer per arreglar aquest color. Però l'ho pitjor de tot ha sigut després de treballar i arribar al pis. Com sempre, he posat la clau al pany de la porta i m'he disposat a entrar. Res, la porta només s'obria cinc dits i no podia obrir més. Fins que no he emputxat amb força la porta no l'he poguda obrir.

Què ha passat? Doncs que resulta que per l'escalfor o no sé que, s'han inflat les rajoles del terra. Al intentar obrir i tancar la porta s'han acabat trencant tres rajoles i no m'ha quedat més remei que trucar als del seguro. Aquests dels seguros... són una colla de (que cadascú posi l'adjectiu més adient). Em diuen que segurament no entrarà a l'assegurança perque no ha sigut un reventón ni res que hagi malmés el terra. No se sap la causa. Encara sort que enviaran un tècnic per mirar-ho. Total aquest dirà que no entrarà a l'assegurança i que un servidor ha de desembutxacar la pasta.

Sempre quedarà el seguro desenal. Ho hauré de parlar amb els que porten la comunitat de veïns a veure si en saben algu...

Ara podria seguir amb la trucada que he hagut de fer al 902... i que m'han tingut més de 10 minuts escoltant el "White Flag" de la Dido o mil històries més, però és tard, tinc son i crec que els nervis m'han passat i podré dormir.

Colors, mil colors. Tot depen de l'Estat d'Ànim que tinguem. Aquesta nit n'han passat uns quants pel meu cap.

13 Febrer 1999

2009-02-17T01:15:00.001+01:00

Aquesta data quedarà per sempre marcada a la meva vida. Aquest dia vaig saber que mai podria complir un somni que havia tingut fins aquell moment. Aquest somni no era altre que poder anar a un concert de SAU.

Aquell 13 de febrer de bon matí, arribant a casa després de treballar tota la nit a la panificadora del meu poble, vaig fer el mateix de sempre, posar-me al llit i escoltar Catalunya Informació. Em va sorprendre que en aquell moment a Catinfo en comptes de parlar, hi podia escoltar una cançó de SAU. Clar, el pitjor venia al cap d’un moment. Aquella nit a Vilafranca del Penedés i després d’un concert havia mort en Carles Sabater.

Les cançons de SAU les hem escoltat molta gent, encara ara en el meu mp4 hi tinc unes quantes cançons que mai de la vida passaran de moda.

De SAU és la cançó “Boig per tu”, una de les cançons que més ha sonat i que s’ha convertit en un himne del rock en català.

El temps passa i quasi sense donar-nos compte han passat 10 anys. 10 anys des que en Carles ens va deixar de sobta i es va acabar SAU. Però sempre més ens quedaran les seves cançons.

És inútil continuar, Boig per tu, Envia’m un àngel, No he nascut per militar, Me’n torno a SAU, Amb la lluna a l’esquena, Poemes i promeses... i podria continuar amb moltes i moltes cançons que encara ara em posen la pell de gallina al escoltar-les.

Sopar de peix sense peix

2009-02-14T06:20:00.003+01:00

Normalment costa trobar una data on tots els amics poguem quedar per fer un sopar o celebrar algun esdeveniment important. Tothom qui més qui menys sempre està ocupat. Mai trobes un cap de setmana oportú per fer aquell sopar que fa temps que estàs planejant fer.

Ara bé, fa dies, forces dies ens vam posar d'acord amb la data que haviem de fer el sopar de peix. Res, quatre escamarlans, gambes, calamars, sepies, musclos, cloises... una mica de tot i sense passar-nos de pressupost que les coses no estan per tirar cohets. La data és avui. Dia 14 de febrer; potser serà perque tots estem enamorats de ser amics? De que a la colla hi ha poques parelles i ens trobem tots els solters i solteres... sigui pel que sigui, aquest dia ens anava bé a tots.

Doncs bé, a principis de setmana van arribar els problemes. Es veu que per culpa del temps les barques no han pogut sortir o no sé què i a penes hi ha gambes i escamarlans (l'ho més bo de tot) i com a resultat d'això els preus es disparen. Total que hem acabat decidint deixar les gambes i els escamarlans per una altre ocasió en que els preus siguin més assumibles per aquests pobres treballadors que prous feines tenim per pagar l'hipoteca.

Res, a veure com va el sopar aquesta nit. Ben acompanyats estarem. I riure segur que també riurem, però de peix, no sé si en menjarem gaire!

Salut.

Orientació

2009-02-09T13:01:00.002+01:00

Fa poc i mitjançant un amic em vaig aficionar a les curses d'orientació. Una manera diferent d'aprofitar alguns diumenges al matí en comptes d'estar dormint.

L'any passat vaig començar. Només en vaig fer un parell a Vallfogona del Ripollés i a Rupit. El nivell, el més senzill de tots "iniciació", però de cars a aquesta temporada m'he apuntat a un club i m'he federat. Res de l'altre mòn, per ara el meu lema continua sent "lo important és participar" tot i que jo hi afegeixo "i passar-ho bé".

Total que el diumenge de la setmana passada m'estrenava a la categoria C2 (complicadeta) a Blanes on vaig haver-me de retirar abans d'acabar perque el temps se m'estava tirant a sobre i com que tenia plans per la tarda em vaig posar nerviós pensant que no arribaria a temps. Tot i això content per l'estrena i sabent que per la següent estaria millor preparat.

Ahir va ser la de Girona. I si, va anar molt millor. La vaig acabar, no vaig ser dels millors ni molt menys, més aviat dels pitjors, però correr per aquelles muntanyes intentant trobar les fites està xulo. També vam passar per la Rambla, Catedral, Barri Vell... total que una passada. Un parell d'hores voltant per Montjuïc i voltants amb un mapa i brujula a la mà.

D'aquí un parell de setmanes la següent i estic segur que encara anirà millor!

DREAMS

2009-02-03T15:46:00.002+01:00

Aquesta cançò de "The Cranberries" la vaig aprofitar per completar un cd que m'estava gravant fa uns quants dies.

Escoltant aquesta cançò en tres moments dies diferents, es podia expresar el meu estat d'ànim.

El primer dia a la feina, la veritat bastant content (últimament una mica raro) i cantant el nananana del final amb veu bastant alta.

Llavors un altre dia al cotxe i amb un estat d'ànim normal, sense estar especialment content em vaig atrevir a tararajarla una mica però molt baixet.

I finalment ahir; la veritat un mal matí, amb poques ganes de res. Amb un estat d'ànim bastant baix i lo pitjor de tot per res en especial. Suposo per un munt de petits granets de sorra que es van sumant i fan que tot et sembli malament. Total que vaig sentir aquesta cançò a la radio i ni tant sols vaig inmutar-me. Com si no sonés...

Avui torno a estar content. Un altre cop per res en especial, però soc feliç.

Postres de cap d'any

2009-01-30T01:06:00.003+01:00

Això no té massa mérit però llegint en el blog de lastienditas he vist uns croissants de crema per llepar-se'n els dits. Meia deia que havia de fer unes postres per divendres. Mira aquí ús deixo una recepta ben senzilla i amb la que quedareu de conya.

Jo ho vaig fer per cap d'any tot i que també la vaig acompanyar per un flam, una bola de gelat i unes maduixetes. La veritat que tothom es va llepar els dits.

A la foto podeu veure com va quedar tot plegat. La presentació potser no massa xula, els plats són senzills de l'Ikea i no de disseny ni res per l'estil, però el gust de tot plegat era bo.

Aquí va la recepte:

COULANT DE XOCOLATA

250g.mantega

250g.xocolata per fondre NESTLE

110g.farina

150g.sucre

5 ous + un rovell

Primer barrejar el sucre, la farina i la mantega (aquesta per barrejar millor, es pot posar uns segons al microones). Seguidament afegim els ous un a un i cada vegada anar barrejant, fins aconseguir una barreja homogènia. Per últim desfer la xocolata al bany maria i afegir-ho a la barreja. Posar la barreja als motllos (flaneres com d´albal "de usar i tirar", previament untades amb mantega i tirar-hi farina, i no omplir fins a dalt de tot. Posar les flaneres al forn prèviament calent a 200º uns 15 minuts i ja estan. Desmotllar-lo i menjar al gust.

Hi ha l'opció de tenir els coulants preparats des d'uns dies abans. En comptes de posar-los al forn, es congelen tapant-los de sobre amb plàstic i quan es vulguin coure es treuen uns minuts abans i llavors es poden coure. És una recepte molt senzilla de fer.

Bon profit a tots els que ho proveu de fer.

Wonderful World

2009-01-26T23:40:00.002+01:00

Hi ha moments a la vida per agafar-los amb tranquilitat. L'altre dia sortint del poble amb el cotxe escoltava aquesta cançò que fa pocs dies vaig gravar en un cd. És una cançò que sempre m'ha agradat i la veritat és que transmet molta tranquilitat. Com si tot al teu voltant anés a camara lenta.

Crec que és una cançò que fa hivern i que veure com anaven passant els cotxes amb els que em creuava, els arbres que anava deixant enrera i la gent que anava caminant per la borera, em donava la sensació que estava dins un video clip d'allò més tranquil i emocionant.

Tot això són paranoies que em passen pel cap en alguns moments. Però si que és veritat que les cançons desperten sentiments.

La cançò en si no té desperdici, però les ombres que fa el senyor són molt xules. Espero que ús agradi a tots! Segurament més el video que no pas els meus comentaris.

PREMI

2009-01-23T06:35:00.005+01:00

Quina sorpresa el dimarts al entrar el blog de Meia. Acabo d'obrir el meu blog personal i al cap de menys d'un mes ja em trobo amb aquest premi. La veritat que m'ha fet molta il.lusió, però ara el qeu fa falta és no baixar el nivell. Tampoc crec que el meu blog estigui tant bé, només intento explicar el que em passa pel cap en algun moment determinat de la meva vida o d'aquests dies.

En fi que intentaré no aborrir-me i seguir amb el meu blog tant viu com està ara. Serà difícil, però amb premis com aquest ho he d'aconseguir.

MOLTES GRÀCIES!!!!

M'EMOCIONA

2009-01-21T06:36:00.002+01:00

De política no hi entenc quasi res. Al final sempre acabo votant al que menys malament em cau, però hi ha una cosa referent a la política que m'ha emocionat.

No és altre que el canvi de president als Estats Units. No pel que pugui fer políticament parlant el sr. Obama, si no més bé pel que representa ser el primer president negre del païs.

Veure a les noticies a la gent tant il.lusionada m'emociona. Veure explicar algunes històries a alguns negres vells, també em posa la pell de gallina. Per exemple un sr. que deia que quan era petit anava a cole a peu i que els blancs hi podien anar amb cotxe. Mentre ell anava a peu havia d'aguantar les escopinyades que li enviaven des dels cotxes.

Suposo que aquest és només un petit detall de moltes injusticies que s'han fet en aquell païs al llarg dels anys. On per alguns els negres no han deixat de ser esclaus.

A veure si ara les coses van canviant i cada dia més la igualtat entre uns i altres predomina en els EUA.

Per tota aquesta gent que ahir estava tant contenta. Moltes felicitats!

Anar de rebaixes

2009-01-17T01:13:00.002+01:00

A mi anar de rebaixes o anar a voltar per botigues mai m'ha agradat. M'agobia el fet de trobar tanta gent a totes les botigues. També quan soc a una botiga mai trobo el que busco i és que tampoc sé ben bé on buscar o com buscar-ho. No m'agrada.

Fa uns dies mirant un catàleg de roba de la Redoute vaig veure una jaqueta que m'agradava i no m'hi vaig pensar i la vaig comprar, però quina ha sigut la meva sorpresa que quan miro a internet com està el meu encàrrec, resulta que la jaqueta està esgotada... En fi avui agafo i cap a Girona a fer un vol. Hi he anat decidit a mirar si trobava alguna cosa, i res cap a casa amb les mans vuides.

No em sap greu, el dia menys pensat passaré per un aparador i compraré la que m'agradi. Soc així, vaig a impulsos i si trobo algu que m'agrada ho compro sense pensar-m'ho. No trobo mai res, doncs com per estar pensant si em compro o no el que sé segur que m'agrada.

En fi... algun dia trobaré una jaqueta i tot el demés que em pugui fer falta.

Per estar content

2009-01-13T21:19:00.002+01:00

Si, avui ha sigut un dia per estar satisfet. Treballar en torn de matí no és que m'agradi massa. Tot i que tinc la tarda lliure, això d'aixecar-me a quarts de sis del matí em mata. Normalment a les tardes semblo una ànima amb pena.

Però avui ha sigut diferent. Tot i que aquesta nit passada no vaig dormir massa i que avui al matí per "variar" m'ha costat molt aixecar-me, aquesta tarda l'he aprofitat al màxim.

Acabant de dinar he preparat la bici que la tinc al garatge dels meus pares. Tot sigui dit, bici que m'acabo de comprar de segona mà després del robatori de la meva estimada bici en el garatge del meu pis. En fi que m'he ben equipat i he agafat la bici per anar a probar-la per l'Empordà. El fred no era tant intens com aquest matí i el Sol enlluernava i fins i tot escalfava. He arribat a Pals a casa d'un amic, hem fet petar la xerrada, l'hi he ensenyat la bici "nova" i quan ja començava a fer fred he marxat cap a casa una altre vegada.

Arribat a casa he aprofitat per anar a fer la compra; això d'anar a comprar no m'agrada gens, però avui estava animat i ho he aprofitat. He carregat de barres de pa per poder fer entrepans per tota la setmana. Llavors els congelo i quan em llevo de bon matí no he de perdre el temps en fer-lo.

I després de fer alguna cosa més per aquí al piset, m'he preparat una bona amanida verda amb una mica de truita i ara em preparo per anar a dormir.

No cal dir que demà al matí tornarà a ser molt dur això d'aixecar-me.

S'ACABEN LES FESTES

2009-01-06T17:27:00.002+01:00

Si, som dia de reis, les festes s'estan acabant i demà ja toca tornar a treballar.
Aquestes festes diguem que no han sigut de les millors dels últims anys. Tot va començar el dia abans de Nadal quan apunt per anar a buscar la meva bici i anar a fer un vol m'en adono que no era on la deixava sempre. Total que me l'havien robat. Començar les festes amb mal peu. No acostumo a agafar-me les coses malament i en un principi va ser així, tot i que amb el pas de les hores el mosqueig va anar pujant mica en mica.

Llavors ja van anar a arribant tot aquest reguitzell de sopars i dinars amb familia i amb amics. La veritat alguns amb més ganes i altres amb no tantes. Aquestes festes a mi mai m'han acabat d'agradar, potser perque a mi quan arriben vacacances m'agrada fer coses, no quedar-me a casa i disfrutar cada moment. I això de quedar-se a casa o anar de casa en casa a fer dinars... no m'acaba de convencer.

Va arribar el dissabte 27 nit i teniem festa sorpresa pel 30 aniversari d'una amiga. Tots plegats en teniem forces ganes, però jo ja em començava a trobar malament. Total que de seguida a ben sopat vaig marxar i cap a casa. La febre començava a apareixer al meu cos i cada cop em trobava més xafat. En total van ser 6 dies d'estar tancat a casa sense sortir.

El cap d'any... la veritat que molt bé. Vaja com cada any. El vam fer aquí a casa amb els amics, jo encara amb algunes décimes, però a ben sopat vam començar a treure jocs de taula i la nit va passar volant i ben divertida.

I finalment arriba el dia d'anar esperar els reis. La veritat és que ahir s'ho van currar molt en el poble i l'animador en el balcó de l'ajuntament ho va fer de conya. Tota la mainada ben encantats, i els no tant mainada uns farts de riure com feia anys no recordava per aquestes dates.

Ara arriba el dia de reis, últim dinar en familia de les festes. I ara a la tarda a pair-ho tot, fer una mica de balanç de les festes i preparar-nos per tornar demà cap a treballar.

S'han acabat les festes, s'han acabat les felicitacions... però jo des d'aquí si que aprofito per dir que tothom tingui molt bon any.

Tot té un principi

2009-01-03T00:27:00.000+01:00

Obro aquest blog per intentar o aconseguir explicar com em sento en cada moment de la meva vida.

Tothom em té per un noi feliç, alegre, divertit... no van equivocats, així soc jo, però per altra banda, m'agradaria ser sempre feliç, divertirme sempre, que l'alegria no m'abandonés mai... Això sé que és impossible i ho tinc super assomit, però al no sentirme així, com m'agradaria a mi sentirme sempre influeix massa a la meva vida.

Masses vegades em sento trist, pensant en el que podria estar fent, o el que està fent gent que jo conec i que segurament s'ho estan passant bé. M'agradaria estar actiu sempre, no parar, tindre gent en tot moment amb qui fer coses que m'agraden...

No sé, diria que aquesta és la meva carta de presentació. Una carta una mica gris, però espero que aquest 2009 vagi omplint-se de color i que cada dia de tot l'any pugui ser una mica més feliç i en tot moment ser l'Albert que coneixen tots els meus amics.

Salut a tots els que aneu entrant per aquí!